Audioteca

La mente sin cultivar se asemeja a un jardín descuidado, lleno de malas hiervas o a un mono, saltando de un lado a otro sin parar, discriminando de manera continua y automática, atrapada entre del apego, el rechazo y la indiferencia a lo que valoramos como agradable, desagradable o neutro. Esta situación nos impide ver la realidad tal cual es, más allá de nuestra mente condicionada.

Un abisme és una “realitat immaterial immensa, insondable o incomprensible”((según la RAE)). A l'estat ordinari de percepció il·lusòria no podem ni imaginar el despertar, ni tan sols podem intuir què hi pot haver a l'altra banda de l'abisme, qualsevol tipus d'idea sobre això és una il·lusió.

Al buddhisme distingim dues veritats, la de la realitat condicionada i la incondicionada. Des de la veritat del despertar, és possible integrar sense paradoxa alguna aquestes dues veritats, pero desde la orilla de la percepción dualista, un abismo nos separa de la experiencia de la realidad incondicionada.

Contínuament ens aferrem al que desitgem (“amor”), i rebutgem (“odi”) el que ens resulta desagradable sense ser-ne conscients. La nostra pràctica consisteix a observar, aguaitar i veure directament com es manifesta aquesta atracció i rebuig, en quina forma i detalls concrets, en les nostres circumstàncies vitals.

Què és la Via Suprema? On trobar-la? El maestro Dôgen Zenji escribió: “Els ulls són horitzontals, el nas vertical”. Aquí i ara, just sota els teus peus tens disponible la Via. Per accedir-hi tan sols has de desprendre't del jo i el meu, shin jin datsu raku ((Expressió que se sol traduir per “abandó de cos i ment” a través de ella el maestro Dôgen Zenji realizó la Vía)), en palabras de Dôgen Zenji. Necessitem desprendre'ns de la nostra percepció il·lusòria i aprendre a percebre més enllà de tot condicionament, més enllà dels conceptes i de les paraules amb què descrivim i recreem el món instant rere instant.